Fira d'en Rocaguinarda a Olost

Accions teatrals i mercat d'època són protagonistes de la festa. Quadrilles de bandolers i saltejadors de camins, són presents tot recordant un fenomen social molt propi de la Catalunya moderna.

Entre la segona meitat del segle XVI i el primer terç del segle XVII va sorgir arreu del país el fenomen del bandolerisme, degut, per una banda, a les lluites entre riques famílies nobles, i per l'altra i més important, a la misèria dels humils ja que l'agricultura era insuficient per abastir les necessitats del consum.

Durant el segle XVII a Catalunya hi havia una oferta de mà d'obra, tan forana com del propi país, que no era absorbida per una agricultura poc desenvolupada. Fer-se d'una banda i emprendre vida bandolera era una alternativa per als sense feina.

A més, els immigrants més pobres econòmicament eren els que, en cas de trobar feina, feien els treballs més durs: pastors, treballs agrícoles eventuals –segadors...-, carboners... I era precisament al bosc on alguns d'aquests oficis es realitzaven i on vivien també els bandolers i falsificadors de moneda.

A Catalunya la presència d'un factors particulars van fomentar l'arrelament del bandidatge. Les lleis del Principat respecte a les jurisdiccions baronials feien que les actuacions dels virreis per reprimir les actuacions dels diversos grups de gent armada, fossin infructuoses. En passar d'una jurisdicció a l'altra el bandoler restava protegit, i les tropes no podien actuar i havien de refrenar les seves accions. A aquesta situació cal afegir la dualitat de poders existents a Catalunya, la dels virreis que representaven a l'estat central i el propi, representat per la Generalitat. Cap dels dos estaments volia assumir les despeses que representava organitzar un servei d'ordre permanent. Únicament trobem actuacions puntuals molt brutals i sanguinàries, efectuades per l'exèrcit depenent del virrei o pel sometent depenent de la Generalitat, armats amb “ballestes, arcabussos i rodellers”.

Amb la recuperació econòmica del Principat a partir de 1680, les causes essencials que fomentaven el bandolerisme van desaparèixer i amb elles el grups d'homes que assaltaven els camins; avui la tradició popular els ha incorporat com veritables herois romàntics.