USO DE COOKIES
Utilizamos cookies necesarias de sistema para el correcto funcionamiento de la web y cookies opcionales de Google Analytics para obtener estadísticas de visita.
 +info

Configuración cookies

  • Necesarias

    Las cookies necesarias son absolutamente esenciales para que el sitio web funcione correctamente. Esta categoría sólo incluye galletas que garantizan funcionalidades básicas y funciones de seguridad del sitio web. Estas cookies no almacenan información personal.

    NombreProveedorPropiedadFinalidadCaducidad+info
    _GRECAPTCHAgoogle.comPropia Proveer protección antispam con el servicio reCaptcha6 meses
    cc_cookie_accept_2024mapamundi.catPropia Usada para confirmar que el usuario ha confirmado/rechazado las cookies (y qué tipos acepta)1 año
    CMS_MAPAMUNDI_mapamundi.catPropia Cookie técnica: cookie de sesión PHP. Guarda el id de sesión de usuario.al terminar la sesión

  • Análisis

    Les cookies analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitantes amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font del trànsit, etc.

    NombreProveedorPropiedadFinalidadCaducidad+info
    _gaGoogle AnalyticsDe tercerosCookie de análisis o medición: Tracking por parte de google por google analytics1 minuto
    _ga_G8D7FZ9QSF7Google AnalyticsDe tercerosCookie de análisis o medición: Identifica a los usuarios y proporciona información sobre cómo los usuarios encuentran la página web y cómo la utilizan para realización de Informes estadísticos2 años

ConfigurarRechazar todasAceptar todas

Els Setges de Girona

Organitzada per Mapamundi Produccions entre els anys 2008 i 2011, rememora com el primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac francès que sofrí la ciutat de Girona al 1808, durant la Guerra del Francès. Aquest setge d'un dia de durada fou precipitat per l'atac d'un cos de tropes franceses comandades per Guillaume Philibert Duhesme. Havent sortit de Barcelona el 12 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços.

Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.

La ràpida victòria dels defensors de Girona causà una eufòria col·lectiva del poble de Girona que desembocà en una fervor religiosa considerable. A la fi, es presentà la victòria com una protecció directa del patró de la ciutat, Sant Narcís. És per això que el 3 de juliol de 1808 en una solemne cerimonia a l'església de Sant Feliu la Major es nomenà Sant Narcís "Generalísimo de mar y tierra" amb una gran pompa presidida per les autoritats civils, militars i eclesiàstiques de la ciutat.

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels Setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808. La defensa a ultrança de la ciutat fou liderada pel general espanyol Mariano Álvarez de castro, governador militar de la plaça de Girona d'ençà el febrer del mateix any 1809.

El 2 de maig de 1809, l'exèrcit francès liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr inicià el setge de la plaça militar de Girona, una peça estratègica en la ruta de proveïment des de França cap a la península, per tal com controlava la via d'accés a Catalunya i la resta de ciutats espanyoles. Aquell mateix febrer, la Junta Central havia nomenat el general Álvarez de Castro governador de la plaça, després de la seva rendició forçada del castell de Montjuïc a Barcelona davant les tropes franceses. Aquest cop, Álvarez estava disposat a no repetir la humiliació soferta a Barcelona i pretenia de fer una defensa a ultrança de la ciutat, sense capitulacions, rendicions o desercions. És per això que emeté un ban castigant la deserció amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat gironí esperonà els ànims de les classes populars a participar a la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic endèmic com eren els francesos, assetjadors històrics de Girona. Dins la ciutat, Álvarez comptava amb militars amb experiència com Blas de Fournás, Guillermo Minali o Francesc Satué, diversos regiments regulars -entre ells el regiment d'Ultònia-, la milícia dels miquelets, la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris -o forçats- a participar a la defensa de la ciutat, enquadrats dins la "Cruzada Gerundense". En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ésser 35.000, esplèndidament equipades i proveïdes.

La ciutat no disposava ni d'armes, ni d'unes muralles en condicions -que ja havien patit dos setges anteriorment-, ni de provisions alimentàries per a la ciutat i les tropes, ni d'unes condicions higièniques adequades que permetessin evitar l'aparició d'epidèmies, per la qual cosa les carències no tardaren a aparèixer, sobretot la fam i les malalties que assolaren la majoria de gironins i combatents. Amb 40 bateries, l'exèrcit francès fustigà fortament els baluards gironins, especialment el de Montjuïc, que fou el primer a caure. Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles d canó que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les.

Quan Álvarez de Castro tombà malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties la nul·la provisió d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la plaá Julián de Bolívar signà la rendició incondicional de la plaça i capitulà davant Augereau. Al darrere quedava una ciutat destruïda i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. Álvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a Figueres i després a Perpinyà per anar al captiveri. Això no obstant, Álvarez fou separat del grup i traslladat de nou a figueres, on morí a causa de la seva malaltia, o com es digué anys més tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.

Principal programació:

  • Espectacles napoleònics
  • Viatges en diligència i rècula de ruquets
  • Mercat del segle XIX
  • Mostra d'oficis de la Girona del 1800
  • Activitats infantils: titelles...
  • Dinar popular: el Ranxo
  • Presència de grups de recreació de la guerra del francès: Miquelets de Girona, Heroïnes de Santa Bàrbara, Hússars de Sant Narcís i Sometents

 

 

Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona
Els Setges de Girona