Mata-Degolla a Sant Quintí de Mediona

El monarca en morir va nomenar hereu universal a Felip d'Anjou, el futur Felip V, nét de Lluís XIV de França. La proclamació d'un Borbó com a rei d'Espanya convertia als francesos en amos i senyors de tota Europa. Anglaterra i la República de les Províncies dels Baixos que veien perillar la seva superioritat comercial. Finalment, l'emperador germànic Leopold d'Àustria, va reivindicar els seus drets dinàstics a la monarquia hispànica, que va cedir al seu fill segon, l'arxiduc Carles d'Àustria, el futur Carles III.

Així es van enfrontar dos bàndols, Anglaterra, els Països Baixos i l'imperi Germànic que van formar inicialment la Gran Aliança de l'Haia, a la qual després es van afegit també Savoia i Portugal, enfront dos estats borbònics, França i Espanya. La guerra estava servida i l'enfrontament arreu d'Europa va ser imminent.
La guerra va deixar de ser europea per centrar-se a Catalunya. Cal recordar que inicialment Felip V un any després de ser nomenat rei d'Espanya, el 1701 va convocar Corts catalanes i va jurar les Constitucions, fet que va permetre per exemple negociar directament amb Amèrica. De tota manera el sentiment antifrancès era evident a la societat, augmentat per la presència d'uns virreis autoritaris i amb poc respecte a les institucions del país.

Durant els anys 1713 i 1714 la guerra es va desenvolupar a Catalunya en dos escenaris diferents. La superioritat militar borbònica es constata per una banda en el que poden qualificar com un setge convencional a Barcelona i per l'altra en operacions de contrainsurgència contra els resistents escampats pel territori amb molta violència i sectarisme. Els aixecaments contra les tropes borbòniques es succeeixen. N'hi ha a Sant Martí Sarroca, Caldes de Montbui, Oristà, Martorell... però la superioritat numèrica de l'invasor s'imposa i, malgrat algunes victòries a Arbúcies o a Balsareny, la desfeta dels catalans és inevitable.

El gener de 1714 es va produir una revolta popular provocada per un nou impost decretat pels ministres borbònics. La repressió fou brutal amb execucions massives i incendis de poblacions que seguien la consigna donada “que conciban un gran temor u miedo”. És de remarcar la crema els primers mesos de 1714 dels pobles de Torelló, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sallent, Caldes de Montbui, Sant Hipòlit de Voltregà, Peramola, Viladrau, Espinelves, Sallent, part de Manresa i Terrassa, Vilassar de Dalt, Teià... i l'arrasament i incendi de tot el poble de Sant Quintí de Mediona el 10 de gener de 1714; van morir diversos veïns per haver desafiat el poder de Felip V. Moren segons diuen algunes cròniques no gaire versenblants unes 800 persones entre homes, dones, vells i nens.
Finalment només resten per ocupar Barcelona, Cardona, Mallorca i Eivissa.

Principal programació: